El moviment punk va aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta. Des d'aleshores l'han acompanyat corrents artístics, literaris, ideològics i polítics, i d'aquests n'han derivat formes d'intercanvi i de relacions socials pròpies. A vegades s'utilitza la paraula "punk" de forma genèrica per a referir-se a aquestes formes de cultura: el punk acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals i sociopolítics, així com ambients, xarxes i mecanismes d'inspiració i intercanvi d'idees i informació.
El punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l'honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual, des de l'Estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral "políticament correcta" o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l'individu de diferents formes. Per aquesta raó, molts punks adopten ideologies polítiques com l'anarquisme, s'uneixen a moviments socials com el moviment okupa, o fins i tot poden arribar a adoptaractituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L'hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks.
L'estil musical lligat al moviment punk és el punk rock, també anomenat simplement punk. Aquest, al llarg del temps, ha anat donant pas a diverses ramificacions, tant musicals com artístiques i culturals. Per exemple, el hardcore punk o el crust punk, l'oi!, tots amb unes certes temàtiques pròpies, i ha donat pas a nous estils i subcultures diferents, com el post punk o el rock gòtic.
dilluns, 8 de març del 2010
dijous, 4 de març del 2010
El punk rock (sovint anomenat simplement punk) és un gènere de música rock i un moviment cultural que neix a mitjans anys 70 principalment al Regne Unit i als Estats Units. Les arrels musicals del punk rock es troben en els grups de garage rock americans i de beat britànics dels anys 60, en el pub rock i glam rock britànics de principis dels 70 i finalment en els grups del que s'anomena "proto-punk" americans de principis dels 70 com The Stooges i New York Dolls.
El punk rock, com a estil musical, va néixer als Estats Units en part com a reacció als excessos dels "grans" grups de principis dels 70, suposant un retorn del "rock and roll" als principis de proximitat amb el públic, passió per sobre d'habilitat tècnica i potència per sobre de virtuosisme, resultant en un génere molt directe i amb esperit amateur. El grup que més va influïr en el naixement del punk rock van ser els Ramones, una banda de Nova York, del barri de Queens. La seva fórmula es basava en minimitzar el rock a uns quants acords linials, amb forta distorsió i tocats a gran velocitat (si més no pels patrons d'aquella época), aconseguint un so que ha sigut descrit com a "wall of sound" ("mur de so").
No obstant, és al Regne Unit on el punk neix com a subcultura o moviment cultural. La inestabilitat social del moment fa que certs joves descontents trobin en el punk rock una via per expressar els seus sentiments de frustració, rábia i incomformisme. Grups com els Sex Pistols, The Clash o The Damned surgeixen, en gran part inspirats pels Ramones, i fan que el punk esclati musicalment i culturalment, escandalitzant bona part de la societat anglosaxona amb la seva actitut provocativa i extremadament irreverent. Als Estats Units també surgeixen nous grups que segueixen l'estela dels Ramones com els Misfits i els Dead Kennedys, que poden variar la temàtica de la seva música però que comparteixen una actitut.
No obstant això, a finals dels 70 el punk ha obtingut tant d'èxit comercial que ha perdut la seva autenticitat i el seu missatge irreverent, tornant-se poc més que una moda. Però a començaments dels anys 80 una nova onada de grups sorgeix i radicalitza el moviment amb una estètica més dura i provocativa i un nou estil musical igual de dur. Grups com GBH, The Exploited i Discharge al Regne Unit i Black Flag, Minor Threat i Bad Brains als EUA, entre d'altres, representen un resorgir del missatge original del moviment i un nou estil dintre del punk rock, el hardcore punk, caracteritzat per la seva gran velocitat i agresivitat musical present tant en el so, com en la forma de tocar i la temàtica de les cançons. Un altre estil anomenat Oi!, exclusivament britànic i inspirat per bandes com Cock Sparrer i Sham 69, sorgeix i personifica la vertent obrera del punk, adquirint suport no nomès de punks sino també de skinheads, ja que representa una forma d'expressió de la vida de la classe treballadora, desde temes com la feina, l'atur o la repressió policial fins a l'alcohol, el futbol o la violència.
Paral·lelament, cap a finals dels 70 nous grups inspirats en la música i la actitut punk sorgeixen i representen una evolució del punk rock anomenada [[post-punk]], practicant un estil molt més introvertit, complex, experimental, i molt cops fosc, però retenint la base del punk tant musicalment com en termes d'actitut. Aquest gènere inclou grups com Joy Division, The Cure o Siouxsie and the Banshees, i la seva aportació dona pas al que més tard es anomenat "rock alternatiu".
La primera meitat dels 90 veu sorgir grups als Estats Units que configuren el que es podria considerar com a "tercera onada" del punk rock: The Offspring, Green Day i Rancid enriqueixen el punk rock musicalment amb un so més modern i variat (Rancid i el seu àlbum "...And Out Come the Wolves", encara que molt influenciat per The Clash, n'és un bon exemple). D'altra banda, alguns d'aquests grups també fan que el punk-rock es torni a comercialitzar degut a l'accessibilitat de la seva música i també a la seva temàtica més juvenil i desenfadada (Green Day és l'exemple perfecte). Això fa que molts punks rebutgin alguns dels nous grups i estils o que simplement siguin classificats com "pop punk".
El punk rock, com a estil musical, va néixer als Estats Units en part com a reacció als excessos dels "grans" grups de principis dels 70, suposant un retorn del "rock and roll" als principis de proximitat amb el públic, passió per sobre d'habilitat tècnica i potència per sobre de virtuosisme, resultant en un génere molt directe i amb esperit amateur. El grup que més va influïr en el naixement del punk rock van ser els Ramones, una banda de Nova York, del barri de Queens. La seva fórmula es basava en minimitzar el rock a uns quants acords linials, amb forta distorsió i tocats a gran velocitat (si més no pels patrons d'aquella época), aconseguint un so que ha sigut descrit com a "wall of sound" ("mur de so").
No obstant, és al Regne Unit on el punk neix com a subcultura o moviment cultural. La inestabilitat social del moment fa que certs joves descontents trobin en el punk rock una via per expressar els seus sentiments de frustració, rábia i incomformisme. Grups com els Sex Pistols, The Clash o The Damned surgeixen, en gran part inspirats pels Ramones, i fan que el punk esclati musicalment i culturalment, escandalitzant bona part de la societat anglosaxona amb la seva actitut provocativa i extremadament irreverent. Als Estats Units també surgeixen nous grups que segueixen l'estela dels Ramones com els Misfits i els Dead Kennedys, que poden variar la temàtica de la seva música però que comparteixen una actitut.
No obstant això, a finals dels 70 el punk ha obtingut tant d'èxit comercial que ha perdut la seva autenticitat i el seu missatge irreverent, tornant-se poc més que una moda. Però a començaments dels anys 80 una nova onada de grups sorgeix i radicalitza el moviment amb una estètica més dura i provocativa i un nou estil musical igual de dur. Grups com GBH, The Exploited i Discharge al Regne Unit i Black Flag, Minor Threat i Bad Brains als EUA, entre d'altres, representen un resorgir del missatge original del moviment i un nou estil dintre del punk rock, el hardcore punk, caracteritzat per la seva gran velocitat i agresivitat musical present tant en el so, com en la forma de tocar i la temàtica de les cançons. Un altre estil anomenat Oi!, exclusivament britànic i inspirat per bandes com Cock Sparrer i Sham 69, sorgeix i personifica la vertent obrera del punk, adquirint suport no nomès de punks sino també de skinheads, ja que representa una forma d'expressió de la vida de la classe treballadora, desde temes com la feina, l'atur o la repressió policial fins a l'alcohol, el futbol o la violència.
Paral·lelament, cap a finals dels 70 nous grups inspirats en la música i la actitut punk sorgeixen i representen una evolució del punk rock anomenada [[post-punk]], practicant un estil molt més introvertit, complex, experimental, i molt cops fosc, però retenint la base del punk tant musicalment com en termes d'actitut. Aquest gènere inclou grups com Joy Division, The Cure o Siouxsie and the Banshees, i la seva aportació dona pas al que més tard es anomenat "rock alternatiu".
La primera meitat dels 90 veu sorgir grups als Estats Units que configuren el que es podria considerar com a "tercera onada" del punk rock: The Offspring, Green Day i Rancid enriqueixen el punk rock musicalment amb un so més modern i variat (Rancid i el seu àlbum "...And Out Come the Wolves", encara que molt influenciat per The Clash, n'és un bon exemple). D'altra banda, alguns d'aquests grups també fan que el punk-rock es torni a comercialitzar degut a l'accessibilitat de la seva música i també a la seva temàtica més juvenil i desenfadada (Green Day és l'exemple perfecte). Això fa que molts punks rebutgin alguns dels nous grups i estils o que simplement siguin classificats com "pop punk".
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)